miércoles, 3 de diciembre de 2014

L'organització de l'aula i III competències

           L’organització de l’aula
Bon dia a tothom! En la entrada anterior, vaig parlar de com aprendre i ensenyar competencies. En aquesta nova entrada, d’aquesta setmana, parlare sobre l’organització de l’aula. Un aspecte molt important alhora del rendiment dels alumnes dins l’aula. L’aula és un espai on es passen moltes hores al dia, fonamentalment de treball, de la majoria dels centres educatius. Sol ser un espai ple de taules i cadires i d’un bon repertori d’activitats. He de destacar que el dia 21 de novembre vaig assistir a una ineteressant conferencia, “la otra cara de la LOMCE” del pedagog, Jurjo Torres Santomé (http://jurjotorres.com/) , en la sede de la UIB d’Eivissa. (Entrevista bastant interessant de Jurjo Torres http://www.lasexta.com/videos-online/programas/salvados/noticias/jordi-evole-entrevista-jurjo-torres-catedratico-didactica-organizacion-escolar_2013020300087.html)
(Imatge de google "organització del aula")
En l’entrada anterior, varem veure la composició del currículum escolar, que està basat en competències i aquestes en disciplines. A. Zabala, fa la següent distinció entre les diferents disciplines de les competències:
-Disciplinars: són les nocions que expressen  coneixements, habilitats i actituds que consideren les mínimes necessaries de cada camp disciplinar perquè els estudiants desenvolupin de manera eficaç en diferents contextos i situacions al llarg de la vida, a l’escola tradicional es basa en tractar una única àrea de coneixement a cada assignatura, poguent-se tractar més d’una àrea de coneixement a l’hora
-Interdisciplinar: altres àrees de coneixement depenent de una o més disciplines
-metadisciplinar: àrees que no estàn sustentades  per cap disciplina acadèmica, el que podem denominar projecte globalitzador


Segons A.Zabala, l’escola és aquella institució que ha de participar en el desenvolupament de les persones en l’ambit social, profesional, interpersonal e personal
-L’àmbit social: dins aquesta competencia, ens permet apreciar com bona part dels seus components tenen un suport  de qualsevol saber científic i altres no.
-L’àmbit interpersonal: aquesta és fonamental metadisciplinar. No disposa de cap suport científic per a la seva comprensió, com per a conceptes de relació i vida positiva, la cooperació, la participació, la tolerància i la solidaritat, però altres si necessiten el suport disciplinar e interdisciplinar
-L´àmbit personal: és necessari el domini de molts de aspectes perquè el suport teòric és molt dèbil o no existeix, como es el cas de les idees de responsabilitat, capacitat crítica, autonomía, cooperació i llibertat
-L’àmbit professional: si analitzem l’àmbit professional, que són necessaris els coneixements i el domini de moltes habilitats i actituds que no són objecte d’estudi, com es el cas de conceptes de forma responsable i flexible o de manera que li permeti satisfer les seves motivacions. Però dins d’aquest àmbit, els seus components poden disposar de disciplines molt precises que les sustentin.
Hem de dominar tots aquests àmbits per ser uns bons competents. En resum, la majoria dels components que no són estudiats de manera cientítica són de caràcter procedimental, com per exemple el treball en equip i actitudinal, com són els valors del respecte, la tolerància, la solidaritat… Que tots són importants per crear un bon currículum
Ara parlaré sobre l’organització de l’aula, la llei de les tres unitats que es reflecteix l’escola tradicional: espai, temps i l’organització social.
L’organització de l’aula dependrà de l’opció pedagògica que adoptem.
En la pedagogia tradicional o “conductista”, el professor és considerat omnipotent, és a dir, ell ho ha de saber tot, ha de ser com una enciclopèdia, un fet impossible en tots els seus sentits, el professor és una persona amb estudis però no té el perquè saber-ho tot i, té tot el dret equivocar-se com qualsevol altra persona, perquè ningú és perfecte, encara que es vulgui pretendre. En la metodologia tradicional, es el centre d’atenció del alumne, per això, la distribució de totes les taules dins l’aula estan situades paral.lelament les unes amb les altres enmig d’un passadís, tot esta mirant en direcció a la pizarra, i el professor, antigament tenia un petit esglaó o un tipus de plataforma, perquè expliqués el temari i a més era un símbol de poder i obedència . És una forma lineal entre el docent i l’alumne. El professor enseña el contingut o coneixement i l’alumne repeteix el contingut de la mateixa forma que l’hi ha ensenyat el professor. Personalment, vaig tenir l’experència de repetir el  primer curs  de batchillerat, aquest fet em va demostrar que la metodologia de la classe, indenpendentment, del professor, que siga es exactament la mateixa forma, els mateixos continguts i el mateix mètode de transmetre els coneixements. Moltes vegades, no trobava el sentit d’assistir a classe perquè tenia els apunts, resums i les mateixes activitats i a més fetes.
El mètode constructivista, el coneixement no sols es condueix, sino que es cerca  construir o es “construeix” a partir dels sabers previs del alumne. El constructivisme no únicament avalua un saber sino que avalua els processos realitzats per l’alumne per obtenir un saber o coneixement.
L’espai i el temps són dos aspectes molt importants. Normalment, l’espai es l’aula “només s’aprèn a l’aula”. Això no acaba de ser cert, ja que hi ha molts d’espais. Per tot això, el professor ha de portar a la pràctica que l’alumne tingui implicació de forma directa amb la realitat i no la realitat de quatre parets de l’aula. El temps d’una àrea de coneixement té una durada d’una hora, amb una hora no es suficient per al professor i a més com está articulat l’horari, una àrea darrera l’altra, això provoca una massificasió de diferents tipus d’informació, durant una jornada de sis hores amb un descans de ‘30 minuts.
L’organització de continguts és tenen que organitzar, al voltant, del temari utilizant diferents fonts d’informació, no sols el llibre de text. No cal eliminar el llibre de text, desde el meu punt de vista, sino utilitzar aquest no com a única visió de la realitat, utiltzar les Tic, projectes o activitats  creatives, depenen del els alumnes.

Per finalitzar, degut a les circunstàncies d’avui dia, es molt complicat aplicar un sistema del tot constructivista, però a poc a poc es pot arribar aconseguir implantar com a sistema d'aprenentatge. Com bé diu Jurjo Torres, un sistema educatiu, s'ha de dotar de confiança a alumnat amb les seves capacitats i habilitats.
(Vídeo d'una conferència de Jurjo Torres)

No hay comentarios:

Publicar un comentario