Tradicionalment, l'avaluació tradicional mesura la quantitat d'informació memoritzada pels alumnes, en canvi, el constructivisme , es centra en l'atenció del nivell d'anàlisis, per tant en les capacitats del alumne per classificar comparar i sistematitzar.
Des del meu punt de vista una avaluació ha de servir per ajudar al alumne, a estimularlo, conèixer com aprén o quines són les seves dificultats o les seves millors estratègies d'aprenentatge, millorar el seu procés d'ensenyança, conèixer la convivència d'uns continguts sobre altres o la metodologia utilitzada, o per tot al mateix temps, és a dir, una avaluació ha d'englobar tot el procés d'ensenyança i d'aprenentatge i, no sols els resultats que ha aconseguit l'alumne, això provoca que els nens es preocupin més pels exàmens que per aprendre, i cada cop més a una edat més primerenca.
Com hem vist en entrades anteriors, en el procés d'ensenyança i aprenentatge intervenen diversos elements com:
1. Les activitats que promou el professorat
2. Les experiències que realitza l'alumnat
3. Els continguts d'aprenentatge
Com hem vist en entrades anteriors, durant dècades l'escola ha complert la funció de seleccionar als "millors" (numèricament), en el seu camí cap a la universitat, quan no tothom vol o, pot accedir-hi o directament no ho necessita.Des de la meua perspectiva anar o no a la universitat, no implica tenir èxit en l'àmbit professional, clar que ens pot ajudar a obrir portes durant la vida, però no té el perquè garantir l'èxit.
Ja des de edats primerenques es porten a terme unes proves periòdiques el que es coneix com exàmens, que consisteixen normalment en la resposta escrita del coneixement del que es disposa sobre un tema o la resolució d'exercicis i problemes més o menys estandarditzats, per conèixer les possibilitats de cada alumne on es desenvolupa, clarament una funció selectiva.
Les proves de selectivitat universitària condicionen totes les anteriors, se entenen com el vertader contingut d'ensenyança, s'avaluen per mitjà d'una prova escrita, amb un temps limitat i amb un major o menor grau d'estrès, una prova dissenyada que facilita la seva correcció posterior. Deixa molts de continguts importants sense veure, això vol dir que qualsevol examen redueix l'objectiu del alumne a superar les proves per passar de nivell, sense importar el aprendre realment o no, quan és, en definitiva, lo que interessa saber, i per suposat condiciona al professorat a l'hora d'oferir el contingut
En l'escola tradicional caracteritzada per una funció selectiva a través d'unes proves periòdiques, els exàmens que es suposa que es un mitjà per adquirir informació sobre els aprenentatges adquirits, passen a convertir-se en la pròpia finalitat de l'ensenyança, condicionant totes les etapes anteriors. L'escola es converteix en una caricatura de si mateixa al convertir-se en una carrera d'obstacles, en que l'important no es el contingut d'aprenentatge, sinó aprovar els exàmens. Però per poder canviar la forma d'avaluar en el sistema tradicionalista, primer s'han de modificar altres aspectes com les estratègies d'aprenentatge, que consisteixen en la compressió profunda dels corresponents continguts, utilitzant uns recursos d'aprenentatge consistents en la retenció més o menys mecànica i a curt termini d'enunciats o models per ser bolcats en els exàmens corresponents i, un cop coneguts els resultats, si aquests són positius oblidar-se ràpidament de la majoria dels coneixements apresos, per això cal implantar el sistema constructivista.Però, la llarga tradició de les proves escrites i les valoracions quantitatives estàndards, influeixen de forma negativa sobre l'avaluació, impedint la recerca de alternatives que vagin més enllà de l'adquisició d'informació sobre els resultats d'aprenentatge dels alumnes. Es tan fort el pes de la història, que inclús les avaluacions d'àmbit internacional i de prestigi, com les de la OCDE per el informe PISA,estan condicionats per les probes escrites. Quan anava a primària i a secundària, l'avaluació consistia en la mitjana dels examens que havien fet durant el trimestre, en primària es tenia en compte la assistència, l'actitut amb els companys i dins l'aula, el fet de fer els deures, però el major percentatge se'l en portava, sense dubtes, els examens que es realitzaven, normalment, després d'acabar cada tema. En secundària, canvien alguns aspectes en relació a primària, puja el percentatge del valor dels resultats, però es mantenen aspectes com la valoració de l'assistència, la realització de deures o treballs, però en aquesta etapa aquets últims presenten una gran diferència amb el percentatge que obté el resultat de l'examen.
Segons Neus Sanmartí, una proposta per organitzar l'avaluació és la rúbrica. Una rúbrica es una matriu que explica, per una banda els criteris de realització relacionats amb l'avaluació d'una competència i, de altra banda, els criteris dels resultats correspondents als diferents nivells d'assoliment , concreats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d'avaluació. Afirma que no ens tenim que basar amb una nota númeria, sinó fer veure que hi ha darrera aquest nombre.
Per concloure, A. Zabala ens diu la forma d'ensenyar per avaluar les competències:
. Les activitats dirigides a conèixer el procés i els resultats del aprenentatge han de correspondre als mitjans per donar resposta a una situació-problema que es pugui entendre
. Si volem que l'ensenyança formi en competències, les proves d'accés a la universitat també han d'estar basades en competències.
. La informació per a l'avaluació de competències no s'ha de limitar-se al coneixement adquirit en els examens, sinó que ha de ser el resultat de l'observació de les activitats dins l'aula
. Els continguts dels informes han de referir-se explícitament a les comptències generals
. La valoració dels processos i dels resultats han d'incluir l'avaluació criterial (en funció de les possibilitats reals de cada alumne) a més de la normativa.
Finalment, per poder resoldre la problemàtica de l'avaluació del sistema tradicionalista, s'ha d'anar implantant a poc a poc el sistema constructivista, per poder canviar així la metodologia, però sobretot la forma d'avaluar als alumnes, que no tenguin com a DNI un número.
Vídeo de youtube "Caricaturas sobre la evaluación"
(vídeo de youtube "Carta de un alumno a un profesor")
No hay comentarios:
Publicar un comentario